Exercicis d'amor, El pont flotant

Avui, i sembla que cada dia més, resulta més difícil sorprendre en el terreny teatral. Potser algun lector de Tastaolletes (hi ha algú a l'altra banda de la pantalla?) recordarà un post teatral amb certa polèmica inclosa... Fa uns dies una obra de teatre va aconseguir sorprendre'm. Alguns podrien creure que es tractava d'una reflexió happy power flower, superficial i externament vista... Però avui ens han convidat a anar molt més enllà. De fet, ens han convidat de manera literal, perquè sí, érem convidats.
Reflexió sobre l'amistat, l'amor, des de les vessants més diverses. La consciència de com ens afecten les relacions, la consciència de com passen i varien al llarg dels anys desfets per rellotges ja transparents. 6 blocs escenogràfics (variaran, potser, el nombre depenent de les percepcions). Moviments perfectament coreografiats, fonent-se els 4 personatges de la manera més sinuosa possible. Vi per compartir. S'ha de compartir. La possibilitat de les noves coneixences. El record de tots en la solitud d'una nit de borratxera. Les intimitats compartides. L'amor teòric i pràctic. Una sola llum per tots que fa que els secrets siguin més profunds. Les gavinetades d'amistat que fereixen fins que la música ens calma. La música que cantem tots plegats i que ens uneix de nou. Els somnis desitjats que podrien fer-se, per què no, reals dins la immensitat de la imaginació. El sopar, la paella valenciana, que acaba d'unir-nos. Fi de festa. Actors i convidats... i tota la companyia sencera sopem la paella mentre l'obra segueix el seu desenvolupament al nostre voltant. Brindis i salutacions. Comiats. Fins aviats o fins sempres Emotivitat entre paraules i escena. Final. Un tàndem per 4... s'obra la porta lateral del teatre... un últim adéu i marxen...

Exercicis d'amor. Companyia El pont flotant. Teatre Principal de Badalona, 9 d'octubre de 2010

http://www.elpontflotant.com/