dijous, 30 de setembre de 2010

Cementiris, Art i Croquetes de Pollastre (Pepito Grillo)



Pepito Grillo. Sí, tinc un Pepito Grillo que em pregunta si dibuixo, si escric... i quan ho pregunta baixo una mica el cap com una bona nena que sense voler ha trencat un plat. Pepito Grillo em burxa, a vegades remou tot plegat perquè em plantegi nous reptes, perquè segueixi caminant endavant. Pepito Grillo a vegades -sovint- fa burles àcides... Però Tastaolletes acaba reaccionant, per fi (d'alguna cosa havia de servir Pepito Grillo!)... i les motivacions s'inicien d'una o altra banda començant una segona etapa al blog.
__________

Joan Brull parlava el juny del 1902, a les pàgines de la revista Joventut, de la idea de museu a l'aire lliure, i no es referia als parcs, als jardins o a les places d'una ciutat.... Deia que per conèixer l'art d'un lloc, s'havia d'anar als seus cementiris, perquè era a les grans ciutats dels morts "Allá hont nostres ricatxos se mostran espléndits y ab desitjos de deixar quelcom sòlit", perquè "Després de morts volen que'ls vegin, volen que las altras generacions sápigan ahónt descansan. Ni al deixar la vida deixan la vanitat. Aixis es que, qualsevol foraster que desitji coneixe l'art català, no ha de visitar el Museu ni l'Academia: ha d'anar al cementiri, y allí, rodejat de riquesa més que de bon gust, podrá apreciar el talent d'alguns arquitectes y esculptors qu'honran a Catalunya. La ciutat dels morts será'l Museu de Barcelona."

Matí plujós al Cementiri de Portugalete.

Sovint hi ha qui s'esgarrifa al sentir parlar de cementiris. Cada cop més, però, es pren més consciència de cementiri com a museu. Han de passar 100 anys de l'article de Brull, però de cop comencem a trobar fins i tot visites guiades a cementiris d'arreu (Alguns cementiris fan visites des de fa anys, de fet). Les ciutats pretenen que els seus cementiris siguin reconeguts com a bé d'interès cultural i es promouen aquestes activitats a diverses localitats.

El nostre interior entra en debat. Els cementiris han de poder ser visitables perquè són realment un gran museu... el museu de l'art i del silenci. El museu del dolor i la resignació. Hi ha gent reàcia a visitar cementiris. Altres els visitem per investigar, per gaudir d'una experiència estètica diferent, estranya davant de certs ulls. Però la màgia d'un cementiri resta en el silenci, en parlar en veu baixa, en descobrir els gats vigilants. La millor visita a un cementiri és aquella feta sota un lleu plugim, amb un paraigües a la mà que potser no cal ni obrir. Tot plegat potser seria trencat amb la veu d'algú explicant les obres i les vides en veu més o menys alta com si ens trobéssim en les sales d'un museu o enmig de la ciutat dels vius. Però Tastaolletes parla sense conèixer aquesta experiència, perquè només ho ha viscut envoltada del silenci... En alguns casos amb la fredor per la distància dels qui hi descansen... Amb respecte cap a les persones que es creuen en el camí i que no visiten el museu viscut. El llenguatge de les necròpolis és el del silenci, el de la quietut, el de la meditació, el del pensament.


__________

A Pepito Grillo li agraden les Croquetes de Pollastre.