dimarts, 18 de maig de 2010

La Mort als 70

No crec en les casualitats.

Sol ser prou injust quan intentem fer un Top 10 dels millors en un àmbit o un altre. És més difícil quan enlloc de 10 reduïm les places als considerats 3 millors. Arriscant-me (de fet no m'arrisco gaire en dir-ho ja que coincidim uns quants en aquesta opinió), podríem dir que el modernisme escultòric estaria encapçalat sense massa dubtes per Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 1863-1933), Miquel Blay i Fàbregas (Olot 1866 - Madrid 1936) i Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 1864-1934). Els dos primers evolucionen més lentament des del Realisme cap al que resultarà aquesta nova manera de treballar que assimila qüestions que s'inclouen en l'anomenat Simbolisme. Llimona possiblement sigui el que mostra aquest canvi de manera més marcada. L'obra que insinua un inici de manera prou clara és Modèstia (1891. Bronze al MNAC. Marbre al Museu de Montserrat). La culminació del llenguatge, de la forma, del sentit del Simbolisme la trobem en el Desconsol (1907, MNAC. Si més no pel que fa a la versió oficial presentada aquell mateix any a l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona).



Blay sembla mostrar el perfecte moment de transició entre un punt i un altre a partir de Els Primers Freds (1892. MNAC. Tot i que aquesta és la datació del guix i no del marbre, de cap al 1900).



Arnau serà l'escultor dels arquitectes. Dels 3 és el que més va treballar col·laborant en aquell sentit wagnerià de l'arquitectura com a art total. Com oblidar la seva interpretació de la cançó de La Dida de l'Infant Rei en els relleus escultòrics del principal de la Casa Lleó Morera. Tot i així Blay i Llimona també tenen un nombre important d'obres en aquest context.




Tots 3 moren al cap de 70 anys d'haver nascut. Amb 3 anys màxims de diferència entre ells.