dimarts, 12 de juliol de 2011

Investigar: Preàmbuls

"Vull ser investigadora", dius. Et miren amb incredulitat. "Investigadora privada?" És fàcil fer la broma.
Dins el món humanístic, -i ja posats, directament, dins la història de l'art- el món de la investigació pot arribar a ser realment fascinant... però els ulls externs ho solen mirar de forma estranya.

Un cop algú em va dir davant el meu buit existencial... "has de buscar la paraula que et defineixi, aquella paraula que vulguis que et defineixi". Vaig caminar una estona en silenci dins el mar de dubtes que em sol caracteritzar i, algun carrer més enllà, vaig respondre: "Investigadora".

És cert, els historiadors de l'art no salvem vides, no som metges, no treballem la terra que ens ha d'alimentar per sobreviure. Però, si més no, pretenem alimentar l'esperit. (Podria ser una manera de dir-ho?) L'home no necessita l'art per sobreviure, però sí per viure.

Justificacions a part del perquè de tot plegat, en un moment concret vaig decidir que volia fer això, que volia investigar. Potser ja corria dins meu des de ben petita, quan quedava fascinada per les pel·lícules d'Indiana Jones, quan l'escola va portar-nos al museu de la ciutat on es conserven algunes de les millors restes arqueològiques de la zona.... qui sap realment quan va començar.