dimarts, 23 de febrer de 2010

Del Dolor al Desconsol



Ha arribat, potser, el moment de parlar-ne.
Sóc una persona totalment indecisa. Els meus amics, familiars, m'ho diuen, m'ho recorden, riuen, s'enfaden amb la meva indecisió. Amb tot, hi ha vegades que tinc les coses ben clares. (Sé que estic a tastaolletes, no patiu... ara derivo el tema cap el que toca).
No recordo quan va començar, quan va néixer en mi l'interès cap a Ell. Només sé que forma part de mi. Recordo una fotografia en un llibre d'iniciació a l'art. Devia córrer l'any 98. Potser és el primer record conscient. Un parell d'anys més tard va comença l'obsessió. Una fotografia al llibre d'art d'últim curs encenia aquesta obsessió, aquesta fascinació. No vaig parar fins anar a trobar la Primera Obra que seria el meu enllaç, que suposaria per mi el gran descobriment. La vaig trobar i la vaig dibuixar... una, dues, tres vegades... Paral·lelament vaig decidir (i com em va costar!) quina seria la següent passa del meu camí... què havia d'estudiar... i vaig poder continuar tirant endavant i fent créixer aquesta admiració-fascinació-obsessió...

- I per què Ell i no algú altre?, diuen molts... que es pot explicar fàcilment el per què dels sentiments?, dic jo...

Més enllà de tot i de res, uns quants anys d'estudi, diaris, recerca, lectures... em porten a la primera petita gran culminació... Els projectes comencen, creixen... alguns ja han gaudit del seu gran moment... El meu arxiu comença a omplir-se...