dijous, 9 de juny del 2011

Inauguracions

Hi ha inauguracions i inauguracions. Posem-nos en situació.

Tastaolletes no para quieta. Els mesos de maig i juny semblen omplir-se d'esdeveniments culturals de forma especial. O és casualitat? En tot cas, els fets se suceeixen de forma quasi precipitada i Tastaolletes mou les peces del puzzle per poder ser a tot arreu possible... museus, concerts, teatre, inauguracions d'exposicions...

8 de juny de 2011. 20'00. MEAM. Barcelona.
S'inaugura el Museu Europeu d'Art Modern. Únic a la ciutat per dedicar-se en exclusivitat a l'art figuratiu, mostrarà durant el primer any tot un seguit de peces d'artistes actuals. Després d'aquesta exposició, que sembla que mirarà de moure's per altres ciutats europees, hi ha la idea d'exposar part de la fantàstica col·lecció de segle XIX-XX que pertany a la Fundació de les Arts i els Artistes, grup que, de fet, està darrera de la creació del MEAM. Tot plegat és encapçalat per l'arquitecte i especialista en art J. M. Infiesta, qui ha promogut des de fa dècades l'estudi i les publicacions especialitzades en l'art de l'època esmentada. La inauguració és un èxit. La gent fa cua per entrar, fa cua per pujar les escales, fa cua per agafar l'ascensor, fins i tot fa cua per un bon plat de pernil!!! Caminant per les sales et creues amb col·leccionistes, especialistes, pintors, escultors, alta burgesia, elegància... Fins i tot et creues amb algú que s'ha colat, sense saber què passa exactament, però que de cop s'ha trobat amb una copa de cava a la mà i amb un somriure per aconseguir haver entrat a un edifici que perseguia des de feia anys. Està tot desconcertat. Content de veure una cara coneguda, escolta el què li dius, i li expliques per què hi ha tanta gent al seu voltant. Surts amb la sensació de ser petita i de ser conscient que et queda un llarg camí per recòrrer on les oportunitats s'han d'anar rascant, agafant al vol, descobrint... Tot i la petitesa, és una sensació agradable, de ser algú que ha de créixer.

9 de juny de 2011. 20'00. Dit i Fet, "48 hores a París". Teià.
S'inaugura l'exposició fotogràfica de la meva amiga C (http://vistxcris.blogspot.com/). La C i jo ens veiem un cop l'any... potser un cop cada 2 anys. Però cada cop que ens veiem és increïble. La seva exposició és plena de passió, de ganes, d'energia. No es fa a un palau gòtic de la Barcelona medieval. No hi ha hagut una inversió econòmica pròpia dels grans museus. No es paga entrada i pots prendre una birra mentre viatges pel París de sempre vist amb uns ulls diferents. Vist pels seus ulls. És la seva primera exposició i un grupet de gent hem pogut gaudir i ser presents, amb la família, d'un dels moments especials de la vida artístico-amateur-professional de la C. Surts amb la sensació de ser especial, de ser estimada, d'estar plena d'energia i de ser capaç de caminar en la recerca de noves oportunitats.



2 comentaris:

  1. Va ser un plaer tornar a veure-us a les dues i veure a la Cris tan feliç.
    No pares, no, com ha de ser :-)

    ResponElimina