dimecres, 22 de setembre del 2010

Silenci artístic

En un moment de crisi mundial en diversos aspectes, fins i tot més enllà d'àmbits econòmics i laborals, les buidors i les ansietats, potser la indiferència, també han colpit a Tastaolletes. No demana excuses, simplement ha desaparegut de la quotidianitat durant setmanes... mesos, potser?
Em disculpo, jo sí, per la falta de regularitat que hauria de merèixer el seu espai. Més enllà, doncs, de la indiferècia transmesa, Tastaolletes ha fet lleus immersions artístiques durant els mesos de més intensa calor. Ha quedat fascinada, un cop més, pel Paso Doble ballat al ritme del fang de Nadj i Barceló. La lluita de les arts i els cossos dels artistes que interrelacionen fins gairebé el límit. Cos, ritme, fang, construcció, destrucció, creació, formació, deformació. Performance esdevinguda més teatre que performance, pensaria Tastaolletes. Interrelacions artístiques, es repeteix. Part de la fascinació cap al Paso Doble és culpa del director i professor Ricard Salvat... però aquesta és una altra història.
Aquests mesos, de fet, Tastaolletes ha fugit dels cercles artístics... ha decidit viure les experiències estètiques proporcionades per la perfecta imperfecció de la Natura. Qui sap si és per això que hem trobat el seu silenci... Qui sap si ve marcat per l'estat de crisi i angoixes que envolta tot... A l'espera que retorni motivada al seu espai... Disculpeu-la, sisplau.

Calitja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada