Escriure (II)

El problema està en escriure la primera frase. Potser també en trobar la segona que doni un sentit, una cohesió, al que ha de seguir. Mil idees volten el cap i cap sembla la més encertada per ser desenvolupada.

Hi ha molts escriptors (no sé si escriptor és la paraula perfectament adequada.. es pot considerar escriptor qualsevol persona que escriu? o només se'n pot dir així en cas de dedicar-se professionalment?)... Hi ha molts escriptors que es basen en fets de la seva vida quotidiana. Jo mateixa (que a vegades escric, com tants altres, sense ser escriptora) sovint caic en l'anecdotisme com a motor narratiu i fins i tot he confessat que escric sobre el que m'envolta. Ens censurem per això? El 100% del que escrivim no ha de parlar forçosament del que som, del que desitgem, del que veiem... Tot i així, a vegades evitem idees, temes, per la "por" a que semblin el que no són... o a que semblin el que són. Tenim a l'avast bones idees que simplement no seran desenvolupades. En una època com la que ens trobem la informació vola fugaçment de punta a punta. Les xarxes socials són l'exemple number one: escrius una frase extreta, per exemple, d'una cançó, i algú a qui pràcticament no coneixes parla amb algú més proper per saber si t'ha succeït quelcom especial que t'hagi afectat... Estem massa acostumats a exposar els nostres sentiments i creiem, per això, que tothom ho fa? Només escrivim sobre nosaltres?
Fa uns dies vaig perdrem gairebé tres quarts d'hora entre els llibres d'una de les llibreries més destacades de la ciutat... Vaig veure molts títols, tot i que van ser menys els llibres que vaig fullejar perquè em cridaven realment l'atenció... segurament, en part, perquè ja he llegit alguna cosa de l'autor o perquè coneixia el nom del mateix de manera més o menys directa... Dels últims 4 o 5 llibres que recordo haver mirat en vaig llegir la petita ressenya de la contraportada i el resum biogràfic de l'autor/a... Recordo 3 o 4 casos concrets en què els dos textos s'assemblaven moltíssim. El llibre parlava de l'autor... L'autor parlava de la seva vida. L'autor es converteix en el seu propi personatge. On és el límit entre la realitat i la ficció... només ho sabran ells... Però com exposar-se, despullar-se...?

Escriure sobre escriure és confessar ens envolta una mena de crisi de recerca temàtica?